Tresors molt especials!!!

Què ens espera? 

Aquesta tarda hem començat amb una bonica sorpresa a la taula: una capsa i un conte molt especial!!! 

Per començar la Vanessa ens ha preguntat si sabíem que volia dir la paraula autoestima; tots ens hem quedat parats i hem negat amb el cap... Quina paraula tan especial deu ser que la Vanessa de seguida ens ho ha volgut explicar i ho ha fet de manera molt senzilla, l'autoestima és estimar-se a un mateix i això encara que sembla que sigui fàcil no ho és tant, a vegades hi ha petites coses pròpies no ens agraden i fan que no sempre ens sentim prou bé i això no ens agrada i per entendre-ho millor, tenim el conte d'unes fades ben especials, bé, una la Maisa: 

" La Maisa és una fadeta una mica especial, sí, la Maisa té un petit problema amb les ales. Resulta que no són iguals, una és més gran que l’altra i això fa que quan voli faci ziga-zaga enlloc de volar recte i al mateix temps li comporta passar una mica més d’estona fent les coses, però sabeu què? Doncs que ella no es rendeix pas, ella és molt valenta i s’esforça el doble que les altres fades i si cal s’aixeca més d’hora i surt abans que les altres per arribar a temps!

 Ella és feliç i s’accepta tal com és,  però sabeu que li va passar un dia? Doncs que es va trobar amb la incomprensió de les altres fades, que eren molt perfeccionistes i li van dir que per ser del club de les fades hauria de volar molt bé i en línia recta, cosa que la pobra Maisa no pot fer! I sabeu què? Doncs que ella enlloc d’entristir-se només es va enfadar una mica i va començar a volar alt i molt molt ràpid i... va caure a l’aigua!

Les fades no saben nedar, però els peixos la van animar i sense adonar-se’n va començar a nedar! La Maisa es convertirà en la millor fada de l’aigua... i recupera la seva felicitat i autoestima."

En acabar el conte tots ho hem tingut una mica més clar ... però la curiositat per la capsa ha anat creixent i llavors quan hem sentit que dins hi havia un tresor molt valuós i especial, hi havia algú únic i irrepetible i fantàstic, algú que sap somriure, enfadar-se, compartir.... un gran tresor! 

I un a un ens hem aixecat i... 

Aran. Marc. Andrea, Joan i Èric 

Quim, Biel, Alma i Romeo 

Cesc, Bruno, Iker López, Jacob i Iker Periánez 

Vivi, Clàudia, Norah i en Tinet amb en Gos i la Papallona!!! 

Els tresors que hi havia dins erem NOSALTRES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!  

Petonets molt molt dolços i a descansar que demà ens espera també un dia molt intens i ple de moments únics i irrepetibles!!!

Muakis!!!!