Els Pintors la setmana passada vam conèixer un nou amiguet en Blai.:
"En Blai és un xai que va aparèixer un nit d’hivern dins una olla de la cuina d’una granja... ningú sap com va arribar allà! Era blanc i suau com un núvol de neu. De seguida tothom el va acollir, però va ser la vaca Baba qui el protegia i alimentava, igual que si fos el seu fillet!
Un dia en Blai va sortir a jugar amb els conillets... i sabeu que li va passar? Doncs, que va caure en un bassal i en sentir i veure que els altres es reien d’ell es va posar molt trist i vermell com un pebrot... a partir d’aquell dia només observava els altres lluny, molt lluny, però va arribar el moment d’anar a escola i aqui, aix aquí va arribar el gran problema, en Blai, no volia anar-hi, només de pensar-hi ja es posava nerviós i vermell... la Baba, li explicava que era necessari anar a l’escola i conèixer nous amics, però en Blai enlloc d’animar-se cada vegada estava pitjor... tant que fins el seu pel va canviar de color! Sí, va passar de blanc a rosa, de rosa a vermell, de vermell a marró i de marró a negre! Ja no era blanc ni tenia el pèl suau com un núvol!
La Baba li va dir que havia d’anar a veure el Bruixot Culdegot, ell solucionaria el problema.. i sí, només entrar el bruixut li va dir: tens el virus de la vergonya, vergonyitis comunitis! I la solució per curar-se la tens tu!!!
Li va recomanar anar amb els ulls ben oberts, observant el seu entorn, gaudint del que veia, fixar-se amb tot el que es trobava, així el virus marxaria...
En tornar cap a casa, va sentir un soroll... algú cantava, oh... la cançó de la vergonya... clar, i la va anar cantant...
Es trobà els conills que s’havien rigut d’ell , però aquesta vegada, no li va molestar que es poguessin riure, no, es va posar a jugar amb ells i poc a poc el color del seu pèl va canviar... i en arribar a casa, la Baba li va dir, tornes a tenir el pel blanc i suau com un núvol de neu"
El conte ens va agradar molt i tots vam coincidir en què a vegades sentim vergonya i quan ens passa ens amaguem darrera de la mare, pare o senyoreta, ens posem vermell o ens tapem... i què podem fer quan això ens passa? Doncs l'òliba que surt en el conte ens dóna una solució, cantar:
Ja ho sabeu doncs... feu un salt, canteu i danseu!!!
Per si voleu sentir el conte us deixem un vídeo:
Petonets!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada