Sovint ens costa parlar i gestionar la tristesa... la Nahia aquesta tarda i després d'observar uns quadres molt especials ens ha dit que a vegades quan plora s'amaga i no li agrada que la mirin, però perquè plorem ??Perquè ens enstristim? Plorem sempre de tristesa? Alguns diuen que sí, i d'altres diuen que a vegades també es pot plorar de ràbia!!! I parlant de la tristesa i tal com hem dit al princip avui hem mirat uns quadres molt especials, uns autoretrats diferents...
 |
| Tristesa en estat pur... |
 |
| La cara de la Nahia ho diu tot... no li agrada el segon quadre |
 |
| Impactant... |
A tots ens han sorprès i molt els quadres, tan el primer com el segon eren autoretrats on la tristesa era més que present, però amb un petita diferència! Quan hem mirat el primer quadre tots hem parlat de tristesa,ja que a la protagonista li queien llàgrimes i en el segon tot i que també es podien veure les llàgrimes alguns ens ha fet por, el quadre era estrany, curiós... tot i que cal dir que alguns els ha agradat i molt!!!
I després de parlar i observar com Frida representava la tristesa els Pintors hem fet la nostra representació de la tristesa...
 |
| L'Enric ja ha acabat |
 |
| Cares tristes... |
 |
| Treballem molt concentrats |
 |
| Colors suaus |
 |
| La Sibylle va pensant |
 |
| La tristesa quan a vegades m'enfado |
No sempre és fàcil parlar de la tristesa, però com qualsevol altra emoció cal aprendre a gestionar-la i anar adquirint les eines necessàries per fer-ho i a la classe dels Pintors entre petons, abraçades, pots de colors, ampolles màgiques i la maraca ho anem fent!!!
Petonets riallers!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada